(STS de 18-4-17) El Tribunal Suprem declara la Nul·litat dels Acomiadaments injustificats de treballadors en reducció de jornada que hagi sol·licitat canvi de torn per cura de familiar.
La sentència d’instància va declarar que l’acomiadament objectiu injustificat d’una treballadora en reducció de jornada per cura d’un familiar era NUL., Tot això d’acord amb la doctrina existent del TS sobre la garantia objectiva i automàtica que imposa la legislació vigent (ET art . 53.4.2ºy LRJS art. 122.2) i que opera al marge de qualsevol mòbil discriminatori (TS 25-1-13, EDJ 13990).
La treballadora va elevar el corresponent Recurs de Súplica, estimant-se parcialment el mateix, declarant-se l’acomiadament improcedent, en considerar que no es tractava d’una reducció d’una jornada sinó un simple canvi de torn i sense que s’hagi acreditat cap indici de violació d’un dret constitucional.
La treballadora va interposar recurs de cassació per a unificació de doctrina, aportant com sentència de contrast un pronunciament de la pròpia Sala IV en la qual s’estima que els acomiadaments de l’ET art.53.4.2ºconfiguran una nul·litat diferent de la fundada en discriminació o violació d’altres drets fonamentals o llibertats públiques prevista en l’ET art.53.4.1º.
Els supòsits a) b) i c) que preveu aquest segon paràgraf operen al marge que hi hagi o no indicis d’un tractament discriminatori (TS 25-11-14, EDJ 228.386). Concorre la contradicció, ja que es tracta d’acomiadaments objectius de treballadores amb reducció de jornada per a la cura d’un familiar.
En aquest cas el ministeri fiscal, dóna relleu a fet que en la sentència recorreguda la treballadora va sol·licitar el canvi de torn sempre mantenint la seva reducció de jornada. El TS resol, confirmant que la doctrina correcta es troba continguda en la sentència de contrast, de manera que casa i anul·la la sentència recorreguda, confirmant-se la sentència d’instància que va declarar la nul·litat de l’acomiadament.
El TS mitjançant aquesta sentència recorda que els acomiadaments injustificats de treballadors en reducció de jornada per cura d’un familiar han de qualificar-se de nuls de forma objectiva i automàtica, ja que operen al marge de qualsevol mòbil discriminatori.
Aquesta sentència del Tribunal Suprem que en si tindria una lògica cabuda, planteja la discussió, per la seva dicció idèntica, respecte dels acomiadament disciplinaris injustificats, els quals també podrien declarar-se nuls en les situacions previstes en l’ET art 55.5.2º. I això perquè en el marc de l’acomiadament objectiu, només es recull la possibilitat que siguin qualificats improcedents els acomiadaments fonamentats en la no concessió del preavís o error excusable en el càlcul de la indemnització (ET art.53.4.3.5º).
Miquel Mitjans
Advocat
MITJANS ADVOCATS