(Agost 2017) . El Tribunal Suprem ha atorgat la raó a una empresa que va deixar de considerar la pausa per a l’entrepà com a temps de treball efectiu. La Sala social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual dóna la raó a una empresa, ja que la decisió de deixar de considerar el “descans per a l’entrepà” com a treball efectiu no va suposar una modificació substancial de les condicions de treball.
L’alt tribunal corrobora així el canvi unilateral que va introduir l’empresa al calendari laboral de 2014, ja que, al seu entendre el fet que fins llavors hagués tolerat la recomanació prevista en el conveni col·lectiu que 7,5 minuts dels 15 de descans fixats per a l’entrepà s’expliquessin com a temps de treball no era una condició més beneficiosa de treball.
La sentència del Suprem aclareix que, si hagués estat al contrari, l’empresari per la seva única voluntat no podria haver canviat la consideració d’aquest descans com a temps no treballat i no podria augmentar els dies de treball per incorporar aquest temps no treballat.
Segons els fets provats que es recullen en la sentència, els delegats de personal de l’empresa van presentar al març de 2014 una proposta de calendari en els mateixos termes que els anys anteriors i l’empresa va respondre amb una contrapropuesta.
La diferència entre ambdues opcions radicava en la consideració com a temps de treball efectiu dels 15 minuts per a l’entrepà en jornada continuada superior a 6 hores. L’empresa no considerava els 15 minuts com a temps de treball efectiu; els sindicats 7,5 minuts sí i els altres 7,5 minuts a càrrec del treballador, tal com s’havia fet fins a aquesta data.
Davant la falta d’acord, la companyia va aplicar la seva proposta, que suposava un excés de jornada de 6,75 hores, les quals cada treballador podrà gaudir quan estimés convenient, prèvia comunicació i acceptació per part de l’empresa.
La sentència del Suprem explica que, com a conseqüència del canvi de consideració d’aquest temps de descans, l’empresa ha de realitzar una adaptació de la distribució de la jornada anual perquè es facin les hores de treball efectiu, la qual cosa no constitueix una modificació substancial de les condicions de treball. Aquesta adaptació, afegeix, entra dins del poder d’adreça de l’empresari ( ius decidendi) , que ha fixat en 228,12 els dies de treball, en lloc dels 224,5 que es treballaven fins a l’any 2014.
En definitiva no és que l’empresari hagi procedit a una modificació substancial de les condicions de treball de les quals gaudia el treballador, sinó que les hores anuals no s’han modificat; simplement l’empresari ha cessat en la seva tolerància de considerar temps de treball els 7,5 minuts diaris de descans per a entrepà i ha passat a disposar que no cal considerar-los temps de treball”, subratlla la Sala.
Així, l’alt tribunal estima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per l’empresa i revoca la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va entendre que es tractava d’un increment unilateral de la jornada i, per tant, s’havia d’haver acudit a la modificació substancial de condicions de treball de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.
MIQUEL MITJANS
