Per tal de poder generar un consens estàndard sobre l’obligació o no de l’ús de la màscara en empreses després del Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts passem a clarificar alguns aspectes:
- INTERIORS. La mesura entrarà en vigor a partir d’avui dimecres i, excepte sanitaris, treballadors de geriàtrics o del transport públic, la resta de professionals no hauran d’utilitzar obligatòriament els tapaboques a la seva oficina, fàbrica o centre de treball. Tot i això, aquest element de protecció del virus no desapareixerà en diversos supòsits i encara hi ha molts casos en què s’haurà d’utilitzar màscara durant la jornada laboral.
- És responsabilitat de la direcció de l’empresa decidir si retira o no l’obligatorietat de l’ús de les màscares als centres de treball. Aquí intervenen els serveis de prevenció de riscos laborals. Aquests hauran d’avaluar els espais de treball i determinar si són prou segurs perquè un empleat pugui o no anar sense màscara. Aquí un de les incògnites -en espera del BOE- és si els serveis de prevenció de riscos laborals -en què coparticipen direcció i treballadors- han de realitzar una avaluació lloc de treball a lloc de treball o de tall genèric. Això no obstant, la seva decisió serà la que hauran d’acatar els treballadors, en un sentit o altre.
- A partir d’ara, obligar un treballador a portar màscara ha d’estar molt ben motivat i justificat. Cada empresa ha de tenir un servei de prevenció de riscos laborals que, analitzant la naturalesa de l’activitat i les circumstàncies particulars de cada empresa, determini si cal o no, elements com el nombre de treballadors, si aquests estan concentrats en poc espai o en molt, la distància entre els uns i els altres, si hi ha contínua comunicació verbal entre empleats, els mecanismes de ventilació o si a l’empresa entra personal de fora o no, són alguns dels factors que els tècnics de prevenció hauran d’avaluar.
- L’empresa no pot obligar a portar la màscara si no està justificat. El nou reial decret aprovat pel Govern estableix que “amb caràcter general” l’ús de màscara als centres de treball ja no és obligatori. És a dir, si no hi ha causes justificades, l’empresari no pot obligar cap treballador a portar-hi cobreboques. “Si el servei de prevenció de riscos determina que la màscara no és necessària, l’empresari no pot obligar els treballadors a posar-se-la. I si aquests es neguen no estarien incorrent en una desobediència”, si, per contra, el servei de prevenció considera que la màscara és pertinent i el treballador no, aquest hauria d’impugnar la decisió davant el jutge, portar la màscara mentre espera sentència i només si els tribunals li donen la raó llavors la podrà treure (sense exposar-se a multes).
- L’empresa haurà de notificar als treballadors si han de portar màscara. L’empresa té l’obligació de comunicar als treballadors la resolució del servei de prevenció de riscos de manera “fefaent”. És a dir, per les vies formals, com ara un correu d’empresa, un missatge a través de la intranet, un comunicat al tauler d’anuncis del centre de treball o una comunicació a través del comitè d’empresa. No es pot limitar a una comunicació verbal.
- L’empresa podrà sancionar els treballadors si no usen la màscara quan el servei de prevenció de riscos hagi determinat que el seu ús és obligatori. L’empresa no pot imposar-la si tècnicament no hi ha una justificació per fer-ho, però si aquesta existeix i està acreditada, sí que ho pot fer. Aquí la Llei sobre Infraccions i Sancions a l’Ordre Social (LISOS) estableix -a l’article 12.16- que l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos suposa una “infracció greu”. Quina pena comporta una infracció greu? Això depèn del que estipuli cada conveni col·lectiu, ja sigui el del sector o el de l’empresa, però pot anar des de la suspensió de sou i feina fins a una multa econòmica. La decisió d’acomiadar un treballador o no si aquest es nega a utilitzar la màscara quan el seu ús és perceptiu és decisió de l’empresa. Nosaltres considerem que el cessament de l’empleat seria una reacció desproporcionada, encara que això ho hauria d’avaluar un jutge una vegada el treballador impugnés el seu cessament, ja que abans hi ha altres penes, com les sancions de suspensió de sou i feina. Cosa diferent és la reiteració o el dol del treballador al NO fer-la servir.