El banc ha d’explicar els seus riscos fins i tot si va ser contractat a iniciativa del propi client.
L’adequat coneixement de la clàusula multidivisa i la seva transcendència és un resultat insubstituïble a fi que el consumidor pugui adoptar la seva decisió complidament informat. Té poca rellevància que la iniciativa en la contractació d’aquesta classe de préstecs vingui del propi client, ja que en qualsevol cas el banc ha de complir amb l’exigència de subministrar la informació precontractual necessària sobre els riscos que implica.
Així acaba d’expressar-se el Tribunal Suprem (TS) en una recent sentència que ha posat fi a un litigi iniciat a través d’una associació d’usuaris pels clients d’una entitat financera que van concertar un préstec hipotecari multidivisa. A conseqüència de la devaluació del ien japonès, va augmentar no sols l’import de les quotes d’amortització en euros, sinó també l’import de la suma prestada en euros pendent de pagament. Després van passar a l’euro i d’aquest a la lliura esterlina.
En la seva demanda van sol·licitar la nul·litat de les clàusules multidivisa, per no haver rebut la suficient informació sobre els concrets riscos d’aquesta modalitat de préstec i el caràcter abusiu de la clàusula per falta de transparència i generadora de desequilibri entre les parts contractants.
Encara que el jutjat els va donar la raó, l’audiència provincial territorialment competent va estimar el recurs presentat pel banc, en considerar que la clàusula multidivisa es va incorporar amb transparència, perquè el full de sol·licitud del préstec incorporava una clara explicació del significat i abast del risc de tipus de canvi amb una simulació concreta per al cas d’apreciació del ien japonès enfront de l’euro. Tampoc va considerar que la clàusula fora abusiva.
Però ara el TS ha estimat el recurs davant la instància superior interposat pels consumidors, perquè no entén acreditat que aquells rebessin una informació precontractual sobre els riscos del préstec que estaven contractant. Va haver-hi falta de transparència de les clàusules relatives a la denominació en divisa del préstec i l’equivalència en euros de les quotes de reemborsament i del capital pendent d’amortitzar, provocant un greu desequilibri, en contra de les exigències de la bona fe.
Si vostè es troba en una situació similar, els nostres professionals estan a la seva disposició per a assessorar-lo en matèria de consum i exercir si ho precisa la defensa dels drets que li assisteixen com a consumidor.