El Tribunal Suprem ha dictat una sentència amb data 20 de juliol que clarifica determinats aspectes, els quals fins a la data eren foscos i confusos. La doctrina que a partir d’ara s’aplicarà discorre sobre el marc de la idoneïtat en la utilització de treballadors pertanyents a altres centres de treball de l’empresa per substituir els que exercien el dret a la vaga durant el període de consultes d’un acomiadament col·lectiu, determina la nul·litat de l’acomiadament.
Així ho ha declarat el Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem en una sentència amb data 20 de juliol de 2016 (sentència número 689/2016, ponent senyor Blasco Pellicer), la qual confirma la sentència del TSJ Madrid de 29 de juny de 2015, que va declarar la nul·litat dels 121 acomiadaments efectuats per una empresa madrilenya.
La situació fàctica va ser la següent. L’empresa demandada va comunicar als representants dels treballadors d’un dels seus centres de treball la intenció d’iniciar procediment d’acomiadament col·lectiu, i se’ls requeria perquè dins del termini legalment establert comuniquessin a la direcció la composició de la comissió negociadora, als efectes d’iniciar el període de consultes que preveu l’article 51.2 de l’ET.
Un cop constituïda aquesta comissió i aquell mateix dia, els treballadors del centre de treball afectat van convocar una vaga indefinida, i va ser en aquest moment quan treballadors que pertanyien a altres centres de treball de l’empresa van realitzar tasques al centre afectat.
Segons el TS, aquesta actuació empresarial va desencadenar una situació d’esquirolatge intern que converteix en abusiu l’exercici del poder de direcció, tenint en compte el simultani desenvolupament d’un procés negocial que tenia com a finalitat, per ministeri de la llei, la recerca de solucions tendents a reduir o pal·liar els efectes de l’acomiadament col·lectiu, i sobretot es va generar un allunyament de l’obligació de l’empresa de negociar de bona fe.
En concret, aquesta conducta empresarial «va incidir en el període de consultes privant de força i possible eficàcia a la posició de la representació dels treballadors que actuaven en aquesta negociació utilitzant la vaga com a mitjà lícit de pressió davant de les propostes d’acomiadament i tancaments de plantes del grup, amb el que de fet es va limitar substancialment l’objecte, la finalitat essencial que el repetit temps de consultes té atribuït tant a l’article 2.2 de la 98/59 [sic], com a l’article 51.2 de l’Estatut dels Treballadors, que haurà de versar sempre, com reiteradament posa en relleu la jurisprudència d’aquesta Sala, com a mínim sobre les possibilitats d’evitar o reduir els acomiadaments col·lectius».
La Sala, reiterant la jurisprudència continguda en les seves sentències de 20 d’abril de 2015 i de 18 de març de 2016, declara que «en aquest escenari és evident que l’alteració dels termes del període de consultes que va suposar la conducta del grup d’empreses, neutralitzant o diluint l’efecte d’una vaga directament relacionada amb aquest intent de la representació dels treballadors d’evitar o minorar els efectes de l’acomiadament, va alterar de manera inevitable els termes d’aquesta negociació que finalment va fracassar en algun dels seus continguts».
Per això, conclou la Sala, «s’imposa, per tant, la desestimació del motiu, el que exigeix, com a conseqüència necessària, la confirmació de la declaració de nul·litat de l’acomiadament col·lectiu per vulneració del dret fonamental a la vaga, tal com disposa l’article 124.11, paràgraf quart LRJS».
El debat que es pot plantejar a partir d’aquesta sentència és si el respecte al dret de Vaga ha d’imperar durant la negociació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació sobre el dret organitzatiu i comercial que posseeix l’empresa per evitar que aquesta situació tingui conseqüències econòmiques i fins a quin punt l’actuació de l’empresa és més o menys perjudicial per a la negociació que l’utilitzat pels treballadors.
Entenc que sens dubte previsiblement cal acudir al cas particular, i no abordar des de la generalitat, per determinar una nul·litat dels acomiadaments.
El quart estat. Giuseppe Pellizza da Volpedo. 1901. Museo del Novecento, Milan