Desapareix l’obligació del treballador a lliurar els comunicats de baixes mèdiques a la seva empresa però augmenta el control de les mateixes
En els pròxim dies es publicarà i entrarà en vigor la norma aprovada en consell de Ministres per la qual els treballadors que sofreixin baixes mèdiques -sigui per una malaltia o accident, dins o fora del treball- ja no hauran de lliurar a l’empresa una còpia amb el comunicat elaborat pel metge. Tampoc hauran de fer-ho si la baixa persisteix i el facultatiu decideix allarga la situació d’incapacitat ni quan finalment rebin l’alta.
El Govern va aprovar dimarts passat el referit reial decret en el qual introdueix algunes modificacions en la regulació dels processos d’incapacitat temporal en els primers 365 dies d’aquest. Amb aquesta modificació, l’Executiu pretén “eliminar obligacions burocràtiques que prolonguen innecessàriament els processos”.
Amb la regulació anterior a la mà, el treballador rebia dues còpies de la seva part d’incapacitat temporal, confirmació de baixa o alta i estava obligat a lliurar una d’elles a l’empresa en un termini màxim de tres dies.
En el cas del comunicat d’alta, el termini es reduïa a 24 hores. Ara, aquesta obligació desapareix i la comunicació ens l’entitat emissora (és a dir, el metge o la mútua que ha certificat la incapacitat) i l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) serà telemàtic. El que permetrà evitar, “tràmits que poden resultar onerosos per a persones en situació d’incapacitat temporal”.
L’Executiu busca evitar tràmits que poden resultar onerosos per a persones en situació d’incapacitat temporal
D’igual manera, el decret aprovat per l’Executiu -que entrarà en vigor quan es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat, cosa que encara no ha ocorregut- introdueix un aclariment sobre els terminis que tenen els metges per a revisar les baixes.
La norma anterior estableix quatre períodes aproximats de baixa: un, quan la baixa és inferior a cinc dies naturals; el segon, quan s’estén entre cinc i 30; un tercer, quan s’allarga entre 31 i 60 dies, i el quart i últim, per a baixes previstes de més de 61 dies. Cadascun d’aquests quatre grans grups té un termini màxim de revisió propi.
Ara, el nou decret de l’Executiu aclareix que els metges (siguin de l’empresa, la mútua o de la sanitat pública) podran fixar terminis de revisió de les baixes inferiors als màxims establerts anteriorment. L’objectiu d’aquest canvi és “evitar dubtes interpretatius propiciats per la redacció actual de la norma”, assenyala Seguretat Social.
La modificació de la norma obre la porta al fet que els facultatius revisin les incapacitats abans que en els períodes estipulats prèviament i puguin avançar així el final de la baixa mèdica. Encara que, en tot cas, convé recordar que la modificació afecta només als terminis de revisió. Encara que la revisió es fes abans, el metge haurà de prorrogar la baixa sempre si aprecia que el treballador continua incapacitat.
En principi, el canvi no hauria de notar-se massa en les baixes més curtes (les de menys de cinc dies) en les quals el comunicat de baixa i alta s’emet en el mateix acte mèdic. Per a les baixes entre cinc i 30 dies, el termini màxim que exigia la norma anterior per a fixar la revisió era de set dies naturals després de la signatura de la incapacitat. El mateix termini regeix per a la revisió de les baixes d’entre 31 i 60 dies. Finalment, en les incapacitats de més de 61 dies, el termini màxim de revisió anterior era d’un màxim de 14 dies naturals.
En tot cas, convé recordar que el treballador té dret a sol·licitar un reconeixement mèdic el dia en què se li dona l’alta i també a demanar la revisió de la seva alta mèdica en un termini de deu dies hàbils si no està conforme.
Un milió de baixes actives a l’octubre de 2022
Hi ha dos tipus principals d’incapacitats temporals:
- El primer -i més freqüent- són el que es coneix com a contingències comunes. És a dir, baixes per malaltia o accident no relaciones amb el lloc de treball. En aquest cas, tant l’empresa com el treballador aporten una part a la cotització en la nòmina.
- En segon lloc, es troben les incapacitats per contingències professionals, és a dir, malalties o accidents que sí que estan vinculades a l’ús de qui les sofreix. Aquest tipus d’incapacitat és menys freqüent i la cotització és a càrrec exclusivament de l’empresa.
Segons dades de Seguretat Social, a l’octubre hi havia una mica més d’un milió de treballadors amb un procés d’incapacitat temporal en vigor al final de mes. D’ells, l’àmplia majoria eren assalariats de baixa per contingències comunes. O cosa que és el mateix, 46 de cada 1.000 dels treballadors protegits pel sistema.
A aquests cal sumar-los altres 77.160 empleats que es troben de baixa per accidents de treball i malalties professionals (4 de cada 1.000 del total) i altres 124.636 autònoms (38 de cada 1.000 protegits).