Si una empresa contracta un treballador autònom de manera recurrent, ha de prendre precaucions perquè no es consideri que es tracta d’una relació laboral.
Són treballadors autònoms les persones físiques que realitzin de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte d’altri.
Per contra, existeix una relació laboral quan es dona per compte d’altri, tant respecte als fruits o resultats com als riscos. En definitiva, els resultats no pertanyen al treballador, si no a l’empresari, i el cost o la retribució del treball que realitza l’empleat tampoc corre al seu propi càrrec, si no al de l’empresari.
En cas de dubte, es consideren indicis:
- L’existència d’un control o supervisió de l’empresari a l’hora de fer el treball.
- El fet que els mitjans materials i l’estructura per a prestar serveis siguin facilitats al treballador per part de l’empresari.
- L’existència d’una producció permanent i constant.
- La percepció per part del treballador d’una retribució fixa.
- La prestació de serveis a temps complet o en règim d’exclusivitat.
- Si es donen algunes d’aquestes circumstàncies, els tribunals poden arribar a considerar que la relació és laboral, amb independència del contracte que s’hagi signat. Això pot comportar sancions de la Inspecció de Treball o la regularització de les cotitzacions d’empresa i treballador amb un 20% de recàrrec.
L’autònom ha de tenir estructura empresarial pròpia i disposar dels mitjans materials i humans necessaris per al servei contractat, tenir “llibertat plena”, ser retribuït únicament pels treballs realitzats i diferenciar-se de manera clara dels treballadors de la plantilla.
Els nostres professionals l’assessoraran sobre les diferències entre la relació laboral per compte d’altri i la relació per compte propi de l’autònom.
