Un dels seus empleats li ha interposat una demanda perquè diu haver fet hores extres.
Les hores extres són aquelles que es realitzen per sobre de la durada màxima de la jornada ordinària de treball de cada empleat. Els treballadors no poden fer més de 80 hores extraordinàries a l’any (sense computar les exigides per a supòsits de força major), encara que existeixi acord amb ells o amb la representació legal dels treballadors.
La realització d’hores extres és voluntària per al treballador, excepte en casos de força major o quan s’hagi pactat expressament amb ell o amb la representació legal dels treballadors o vingui estipulat per conveni col·lectiu. Fora del que s’hagi pactat o del que consti en el contracte, si una empresa proposa a un treballador que faci hores extres, aquest pot acceptar o rebutjar la seva proposta lliurement, fins i tot encara que es tracti d’acabar el treball que està duent a terme.
Si un treballador reclama o impugna judicialment la realització d’hores extres, amb caràcter general, la càrrega de la prova d’haver-les realitzat recaurà sobre el propi empleat: haurà d’acreditar totes les hores realitzades (dia a dia i hora a hora) amb els mitjans de prova dels quals disposi. Ara bé, en cas que aquestes hores extres no siguin ocasionals, sinó que es faci una jornada extraordinària de manera habitual, correspondrà a l’empresa acreditar que no s’han efectuat.
Perquè quedi constància de les hores extraordinàries realitzades, la normativa laboral obliga a tot empresari a garantir el registre diari de la jornada de tots els seus treballadors, deixant constància de l’horari concret d’inici i de finalització de la jornada de cadascun d’ells. Aquesta obligació de registre recau sobre l’empresa, i la responsabilitat per la seva no realització podrà suposar una multa de fins a 7.500 euros per centre de treball.
Els nostres professionals l’assessoraran sobre els límits de la realització d’hores extres i sobre la possible defensa en cas de demanda.