La incorporació de les noves tecnologies, sense anar més lluny després de les noves innovacions tecnològiques i informàtiques que s’han vist en el MWC (món mòbil del Congrés) que se celebra anualment a la ciutat de Barcelona, acentúan la gestió i el control dels temps i els espais a les nostres empreses. Ello que només tindria una visió positiva cobreix frontalmente amb l’objectiu concurrent que es pot obtenir com és el control dels treballadors, els seus moviments i desplaçaments; no obstante, aquests avanços tecnològics han provocat que els nostres tribunals tinguin deban manifestar-se sobre la col · lisió que provoca el control mitjançant diversos dispositius i els drets sobre la intimitat del treballador i el secret de les comunicacions.
En aquest sentit és habitual que els artefactes com el clàssic GPS o els més moderns controls d’ubicació generen aquest tipus de controvèrsies i ens trobem amb un instrument al servei de l’eficiència empresarial que ens pot servir com a mecanisme de control dels treballadors. Les activitats en què es pot utilitzar aquesta tècnica de control dels empleats, que permet, no només controlar en cada moment on es troba el treballador, sinó també, saber què estan fent, són activitats bàsicament relacionades amb el transport en tots els seus àmbits: policia, paqueteria, ambulàncies, comerços, etc., podent controlar en tot moment un lloc on es dirigeix i els fines amb què s’utilitza el vehicle d’empresa, així com el temps que es realitzen en cada “operació” fet que podríem servir per establir un estàndard el treball òptim a partir del qual posteriorment podríem identificar una disminució del rendiment del treball normal o acordat.
Davant d’això hem de distingir dos tipus d’elements de seguiment i control. El primer, pel fet que es fa un seguiment a través de l’element tecnològic, es pot veure com una forma de videovigilància per a aquells casos en què la prestació del servei és mòbil, proporcionant a l’empresari el control sobre la utilització dels instruments i els béns de l’empresa que van ser lliurats al treballador i aquest s’ha de portar constantment a sobre (aplicació en un telèfon mòbil, ordinador portàtil, tauleta, GPS, etc. El segon seria que l’element de control i seguiment s’incorporés al vehicle o mitjà de transport. En aquest cas, el mitjà de transport no segueix al treballador, ja que aquell pot quedar-se en un lloc determinat i el treballador desplaçar-se caminant sense estar connectat a la vigilància patronal.
Una primera idea sobre la incorporació del GPS com a control empresarial, és la de què s’ha de tenir com a objectiu i finalitat investigar si s’ha realitzat o no la feina encomendada, no podent, en principi, realitzar un control sobre la persona del treballador. És a dir, l’element de seguiment com a màquina que controla una màquina (carro / camió / mòbil), no podríem plantearnos majors dubtes; el problema està en si el control es realitza sobre la persona del treballador, llavors podem incórrer en la intromissió a la intimitat del treballador.
Per evitar aquest tipus de conflictes, la millor solució és regular a través d’un conveni col·lectiu, i en falta d’això, és aconsellable regularitzar-lo mitjançant la fixació d’un protocol d’actuació decidit per l’empresari i informant als treballadors que hi haurà un control per mitjà de quina mitjans i quines mesures s’adoptaran per a l’efectiva utilització laboral del medi.
Així, el més convenient és tenir fixat des d’un inici les regles del joc, el marc d’actuació, els usos i funcions, i la informació que proporciona l’element de seguiment així com també la responsabilitat del treballador en el manteniment dels sistemes per al bon funcionament d’aquests mitjans de control, tot això notificat al treballador.
Els tribunals han deixat que l’empresa pugui controlar el compliment de la jornada. Ara bé, de la mateixa forma que es pot servir de mecanismes de control, és obligació, quan menys, indicar amb precisió i claredat als seus treballadors què és el que aquests han de complir, especialment quan la jornada no es desenvolupa de la forma habitual . Així, qui pretén exigir un compliment estricte ha d’aplicar el mateix criteri estricte per comunicar i informar el que ha de ser complert, en tots els seus aspectes. Señalant a més els nostres Tribunals, que el que no és admissible és que l’empresari aplique un doble criteri per a medir: un estricte per exigir el compliment, i un altre per informar les obligacions.
En tractar-se d’un vehicle d’ús professional, entenc que cap objecció no es pot oposar a un sistema de vigilància, que trobaria un perfecte amparo en l’art. 20.3 del ET. Control de quilòmetres recorreguts, temps de conducció, desfilades, etc., no són més que incidències de la prestació de treball que l’empresari pot legalment pretendre conèixer per vetllar pel correcte compliment de les obligacions laborals. Però, cal tenir en compte que la recollida i emmagatzematge de dades relatives a la conducció estarà sotmesa a les exigències de la legislació sobre protecció de dades, tot i que els GPS no proporcionen dades ni dades confidencials, però sí dades protegibles d’acord amb el previst a la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), en tant que identificatius de la posició geogràfica d’un determinat treballador. Així, l’empresari està obligat abans de la instauració i posterior funcionament del sistema GPS, a les obligacions establertes en aquesta Llei, prova d’això està en el informe 193/2008 de la AEPD, que prescriu el necessari coneixement que ha d’existir per part del treballador abans que s’implementi el mecanisme tecnològic, i mentre es fa servir per part de l’empresa, ja que dicha Agència indica que es requereix que els subjectes controlats coneguin en tot moment que estan vigilats, que les seves dades de conducció i localització seran recollits i emmagatzemats, i per això, tindrà el reconeixement dels drets d’accés, rectificació i cancel·lació de les informacions tractats i la prohibició de que les mateixes siguin conservades més enllà del temps durant el qual resultin necessàries per a la finalitat lícita per la qual van ser recopilades. Podem concloure que els aparells i mitjans de geolocalització com a mecanisme de control empresarial, si s’utilitza de forma il·limitada, es traduiria en un total, permanent, indiscriminada i absoluta vigilància de les prestacions de serveis que realitza el treballador al llarg de la seva jornada, incloses les pauses en el treball, afectant en aquest cas el dret a la intimitat. En conclusió, l’empresari ha de ser caute, el que ha de controlar és el compliment de la feina encomanada i no les conductes del treballador que vulnerarien el dret a la intimitat i la privacitat del treballador, i qualsevol disciplina sobre aquestes, podria ser declarat com a transgressor d’un dret constitucional.