Els bancs condemnats per clàusules sol abusives hauran de pagar les costes judicials, segons estableix la Sala Primera del Tribunal Suprem, reunida en Ple, després de l’estimació d’un recurs de cassació interposat per un particular, amb la consegüent restitució de la totalitat de les quantitats cobrades de més, en virtut de la clàusula sol declarada nul·la, amb complet efecte retroactiu, després d’ajustar la Sala , la seva doctrina, a la del TJUE, derivada de la sentència de 21 de Desembre de 2016 (assumpte Gutiérrez Naranjo).
La norma general utilitzada no és una altra que la del venciment objectiu, i sota el mantell que no condemnar a les costes – com havia estat prolix fins a la sentència del TJUE – hagués donat lloc a un desequilibri entre consumidor i entitat bancària, comportant un caràcter dissuasiu qualsevol reclamació judicial, especialment en aquella quantitat moderada.
La base jurídica de la imposició definitiva de les costes a l’entitat bancària, en cas d’estimació de la sentència del consumidor, es base fonamentalment en la invocació de l’art., 394.1 i 398.1 tots dos de la LEC, en primera i segona instància, respectivament.
Encara que hem de ressaltar que la situació no ha estat, ni molt menys pacífica, doncs realment l’argument del banc demandat en el recurs de cassació no mancava de fonament, en el sentit perquè, certament, l’acord de la sala de 27 de gener de 2017 sobre criteris d’admissió dels recursos de cassació i extraordinari d’infracció processal preveu que el caràcter sobrevingut de la doctrina jurisprudencial pugui prendre’s en consideració per resoldre sobre les costes , en benefici de el “perjudicat” en aquest canvi jurisprudencial, en aquest cas el banc.
No obstant això, els motius rellevants que han portat a prendre aquesta decisió han estat és que no es pot prescindir, primer, que el pronunciament afecta directament a un consumidor que venç en un litigi, amb el que això significa, i , segon, que el canvi jurisprudencial es deu a una sentència del TJUE que es fonamenta essencialment en el dret dels consumidors a no estar vinculats per una clàusula abusiva (art.6 apt.) de la directiva 93/13.
Malgrat això, la sentència té el vot particular de tres magistrats de la Sala (Seijas Quintana, Sancho Gargallo i Baena Ruíz) l’argument de la qual es fonamentava en el canvi sobrevingut de jurisprudència i els seriosos dubtes de fet i dret que això ha produït, així com en l’absència d’afectació del principi d’efectivitat, com ja van manifestar en la seva sentència de 04 de juliol de 2017.
Joan Mitjans
Advocat
MITJANS ADVOCATS