Fa poc que vàrem conèixer que el TC havia declarat inconstitucional el IIVTNU conegut com a plusvàlua municipal quan en la transmissió d’un immoble urbà s’ha obtingut una pèrdua econòmica.
La plusvàlua és un impost que es paga als ajuntaments per l’augment del valor que ha experimentat el sòl d’un immoble des de que es va adquirir i fins que es posa de manifest quan es transmet la venta, herència o donació entre altres operacions.
Segons la llei, l’impost a pagar es calcula de forma objectiva i automàtica; per tant sempre implica un resultat a ingressar fins i tot quan es transmet un immoble per valor inferior al d’adquisició o compra.
El TC amb les seves sentències de 16 de febrer i 1 de març ha declarat inconstitucionals i per tant ha declarat nuls els articles de lleis com ara les de Guipúscoa o Alava que fan pagar plusvàlua quan no hi ha increment del valor real sinó pèrdua econòmica.
Ara bé hem d’aclarir aquests dues qüestions. Primerament, aquestes sentències nomes afecten a les esmentades Guipúscoa i Alava. D’altra banda, la llei estatal continua vigent encara que s’espera que en breus el TC es pronuncií d’igual manera en relació amb la Llei d’Hisendes Locals que regeix per els ajuntaments de la resta del territori espanyol.
Així mateix, aquestes sentències no consideren l’actual plusvàlua municipal inconstitucional en general. Inclús validen el càlcul objectiu de l’impost i el gravamen de rentes potencials, i nomes quan el ciutadà ha sofert una pèrdua, com que les normes no li permeten provar-ho, vulnera el principi de capacitat econòmica de l’article 31.1. de la Constitució.
Aquesta situació ha provocat una reclamació en massa en els ajuntaments presentades per aquells que han patit pèrdues i aquells que consideren que han ingressat unes quantitats elevades d’aquest tribut.
Per tant, s’espera que en un futur pròxim el legislador plantegi un canvi en aquest sentit i reformi el tractament d’aquest tribut que presenta greus defectes legislatius.