(Agost 2017) . El Tribunal Suprem ha atorgat la ra\u00f3 a una empresa que va deixar de considerar la pausa per a l’entrep\u00e0 com a temps de treball efectiu. La Sala social del Tribunal Suprem ha dictat una sent\u00e8ncia en la qual d\u00f3na la ra\u00f3 a una empresa, ja que la decisi\u00f3 de deixar de considerar el “descans per a l’entrep\u00e0” com a treball efectiu no va suposar una modificaci\u00f3 substancial de les condicions de treball.
\nL’alt tribunal corrobora aix\u00ed el canvi unilateral que va introduir l’empresa al calendari laboral de 2014, ja que, al seu entendre el fet que fins llavors hagu\u00e9s tolerat la recomanaci\u00f3 prevista en el conveni col\u00b7lectiu que 7,5 minuts dels 15 de descans fixats per a l’entrep\u00e0 s’expliquessin com a temps de treball no era una condici\u00f3 m\u00e9s beneficiosa de treball.
\nLa sent\u00e8ncia del Suprem aclareix que, si hagu\u00e9s estat al contrari, l’empresari per la seva \u00fanica voluntat no podria haver canviat la consideraci\u00f3 d’aquest descans com a temps no treballat i no podria augmentar els dies de treball per incorporar aquest temps no treballat.
\nSegons els fets provats que es recullen en la sent\u00e8ncia, els delegats de personal de l’empresa van presentar al mar\u00e7 de 2014 una proposta de calendari en els mateixos termes que els anys anteriors i l’empresa va respondre amb una contrapropuesta.
\nLa difer\u00e8ncia entre ambdues opcions radicava en la consideraci\u00f3 com a temps de treball efectiu dels 15 minuts per a l’entrep\u00e0 en jornada continuada superior a 6 hores. L’empresa no considerava els 15 minuts com a temps de treball efectiu; els sindicats 7,5 minuts s\u00ed i els altres 7,5 minuts a c\u00e0rrec del treballador, tal com s’havia fet fins a aquesta data.
\nDavant la falta d’acord, la companyia va aplicar la seva proposta, que suposava un exc\u00e9s de jornada de 6,75 hores, les quals cada treballador podr\u00e0 gaudir quan estim\u00e9s convenient, pr\u00e8via comunicaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 per part de l’empresa.
\nLa sent\u00e8ncia del Suprem explica que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi de consideraci\u00f3 d’aquest temps de descans, l’empresa ha de realitzar una adaptaci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de la jornada anual perqu\u00e8 es facin les hores de treball efectiu, la qual cosa no constitueix una modificaci\u00f3 substancial de les condicions de treball. Aquesta adaptaci\u00f3, afegeix, entra dins del poder d’adre\u00e7a de l’empresari ( ius decidendi) , que ha fixat en 228,12 els dies de treball, en lloc dels 224,5 que es treballaven fins a l’any 2014.
\nEn definitiva no \u00e9s que l’empresari hagi procedit a una modificaci\u00f3 substancial de les condicions de treball de les quals gaudia el treballador, sin\u00f3 que les hores anuals no s’han modificat; simplement l’empresari ha cessat en la seva toler\u00e0ncia de considerar temps de treball els 7,5 minuts diaris de descans per a entrep\u00e0 i ha passat a disposar que no cal considerar-los temps de treball”, subratlla la Sala.
\nAix\u00ed, l’alt tribunal estima el recurs de cassaci\u00f3 per a la unificaci\u00f3 de doctrina interposat per l’empresa i revoca la sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de la Comunitat Valenciana que va entendre que es tractava d’un increment unilateral de la jornada i, per tant, s’havia d’haver acudit a la modificaci\u00f3 substancial de condicions de treball de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.
\nMIQUEL MITJANS<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
(Agost 2017) . El Tribunal Suprem ha atorgat la ra\u00f3 a una empresa que va deixar de considerar la pausa per a l’entrep\u00e0 com a temps de treball efectiu. La Sala social del Tribunal Suprem ha dictat una sent\u00e8ncia en la qual d\u00f3na la ra\u00f3 a una empresa, ja que la decisi\u00f3 de deixar de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3733,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2184","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2184","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2184"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2184\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ms-advocats.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}