C/ Enric Granados, 86-88, 5è 1ª – 5è 2ª, 08008 Barcelona · 93 268 87 40 info@ms-advocats.com

EL TSJC ha donat la raó a la família d’un treballador de l’empresa de recollida de residus VicVerd mort l’any 2018 per accident laboral. L’Ajuntament, part de l’empresa, vol portar el cas al Suprem podent allargar així 4 o 5 anys més tots els tràmits

Durant l’any 2020 va haver-hi 79 accidents laborals mortals només a Catalunya. A l’estat espanyol en van ser 595 les persones que van morir arran d’un accident laboral. Dades que tot i haver baixat respecte fa més anys, darrerament s’han estabilitzat i no han seguit reduint-se. A més, des que el 1997 Eurostat, l’oficina europea d’estadística, va publicar per primera vegada les dades de sinistralitat laboral dels diferents països de la UE, es veu que l’estat espanyol es troba a la cua en matèria de seguretat i salut a la feina a causa dels seus alts índexs de sinistralitat.

A banda de l’accident mortal, per molt que s’apliquin els protocols de riscos laborals, hi ha sempre moltes derivades, dols a passar i tràmits burocràtics a resoldre. Sovint tràmits que passen per jutjats.

És el cas del treballador de l’empresa de jardineria i recollida de residus VicVerd Lluís Barnolas, de 57 anys. L’any 2018, juntament amb un company que va resultar ferit, recollien als restaurants del carrer de la Riera de Vic ampolles de vidre. Un carrer estret amb un pendent prou pronunciat. El camió de recollida es va desfrenar, va començar a precipitar-se cap avall i tant Barnolas com el seu company van intentar aturar-lo, però en ser el carrer tan estret, la maniobra no va ser possible i el camió els va acabar atropellant.

Com explica l’advocat de la família, Miquel Mitjans, posteriorment a l’accident es va realitzar un estudi d’aquest i es va veure que el fre de mà estava en mal estat. Tot i que també és cert que el conductor no va posar la retromarxa recomanada quan el vehicle està en baixada, ja que va pensar que amb el fre de mà és suficient com sempre havien fet, els treballadors van acreditar que tampoc tenien una formació adequada. Davant d’això, l’empresa Vic Verd va començar els tràmits per no responsabilitzar-se de la mort d’un dels seus treballadors. També van arribar a dir que just feia dos mesos que havia passat la ITV per negar les seves culpes. Aquí Mitjans expressa que la ITV es passa en pla, no en pendent. Vic Verd és una empresa mixta on hi ha tres parts: una que és l’empresa de l’Ajuntament de Vic que gestiona els serveis de la ciutat i les altres dues que són l’Associació Sant Tomàs PARMO-TAC i Recollida & Reciclatge, SL.

Amb tot, pel que fa a l’ús o no de la marxa enrere quan el vehicle es frena en pendent, Mitjans explica que Inspecció de Treball va entendre que la formació s’ha de tenir entesa quan tens el carnet de conduir des de fa 15 o 20 anys i que tothom ha de posar la marxa enrere. “Van entendre que la causa principal era aquesta encara que la policia local acredités que el fre de mà estava en mal estat perquè no havien fet el manteniment mai en 10 anys que portava el camionet en ús diari engegant, parant, engegant durant tot el servei”; relata Mitjans que afegeix que “es pot entendre que l’empresa no és responsable de la marxa enrere, però sí de l’estat del fre de mà… Si haguessin fet el manteniment, no hi hauria hagut cap problema”. Així, Inspecció de Treball va reconèixer que hi havia culpa de l’empresa, però no va assenyalar que no tingués responsabilitat.

D’aquesta manera, la família no tenia cap dret a indemnització. Fet que ara podria canviar perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li ha donat la raó. Després de diverses demandes contra l’empresa i l’asseguradora per part de la família, algunes sense èxit, ara el TSJC ha donat la raó a la dona i filla del treballador i ha condemnat a Vic Verd per falta de mesures de seguretat, donat que no havien fet el manteniment, que el camionet estava obsolet i que no es feien les revisions que tocaven. La sentència imposa un recàrrec a VicVerd del 30% de les prestacions de la Seguretat Social a la vídua del treballador mort.

No obstant aquesta victòria per la família, el que acabaria amb la lluita contra l’empresa i permetria definitivament passar el dol i descansar, l’Ajuntament de Vic vol portar la sentència al Tribunal Suprem i posar-hi un recurs. Ara la família ha iniciat una recollida de firmes per aturar aquest propòsit.

La Roser, la vídua de Lluís Barnoles, explica que han iniciat aquesta campanya per fer-ho visible: “és un tema sobre el qual no hi ha sensibilitat, perquè arribin les indemnitzacions passa molt temps, anys i si va al Suprem encara serà més llarg… Tràmits, però no hi ha manera que es vulgui parlar i escoltar. La família sembla invisible”, denuncia. I és que per ella i la seva filla l’empresa, i en aquest cas l’Ajuntament de Vic, les ha abandonat en aquesta situació i no entenen com volen seguir insistint i allargant el dol que els hi suposa barrejar la mort amb tot de processos judicials. Al ple de la setmana passada de l’Ajuntament, Capgirem Vic (Assemblea Oberta d’Esquerres – CUP) i ERC van pregar a Junts per Catalunya, qui governa en majoria absoluta, que no anessin al Suprem per aquest cas, que es pogués tancar el tema. Però no sembla que això hagi d’acabar així. Segons Mitjans, tot i la demanda des de l’oposició d’assumir les culpes com a institució pública que ha d’aprendre dels errors, el govern va dir que el cas eren termes jurídics, no polítics, i que per tant no es retiraven.

La família suposa que no deuen ser l’únic cas on hi ha batalles judicials i vulneracions, ja que hi ha molts accidents de treball. Així, per ajudar a tots els casos, volen visibilitzar el seu i tot el que està comportant. L’objectiu? Exigir que s’agilitzin les indemnitzacions, però també denunciar falta d’agilitat, de sensibilitat i d’humanitat: “aquesta mena d’empatia i diàleg que hauria de tenir-se i que no existeix”.

Com també ens trasllada Miquel Mitjans, advocat de la família, des de l’empresa Vic Verd van arribar a dir que el treballador que conduïa hauria d’haver posat la marxa enrere i que “el treballador que corria va ser una mica temerari per intentar recuperar-lo en aquesta situació”. Mitjans apunta que “el què va fer va ser intentar que no anés a un mal major perquè si el camionet es precipita carrer avall cap a la plaça a les 17h de la tarda… Que se les tractés d’aquesta manera va ser encara més dur”.

En qüestió de drets laborals, l’empresa ha de tenir l’obligació de tenir les eines de treball en bon estat i si una s’ha desgastat això és culpa de l’administració. Sovint és Inspecció de Treball qui resol això sense anar a més, però també depèn de la llei la seva eficiència.

A l’estat espanyol existeix una llei vigent la LO3/2007 de Prevenció de Riscos Laborals que modificava la llei inicial Llei 31/1995, però llei que molts sindicats denuncien que 26 anys després segueix sense aplicar-se i menys adaptar-se a qüestions de tècnica preventiva i de model productiu actuals. Dades de diverses institucions públiques deien l’any 2017 que en el 60% dels casos, l’empresa tenia una Avaluació de Riscos vigent que contemplava mesures que haurien evitat o, si més no pal·liat, els efectes del sinistre. És a dir, el 60% de les empreses tenien com evitar aquell accident, però no s’aplicava. El que sorprèn també d’aquesta dada és que el 40% de les empreses ni tan sols tenien aquesta opció i es reconeix públicament així que s’està incomplint la llei.

 

Enllaç a la notícia original: Link