La incompatibilitat entre l’esport i la violència, entesa aquesta en tots els seus més amplis sentits, segueix considerant-se com un fenomen molt complex d’eradicar per a la nostra societat, obligant així a les institucions públiques a adoptar mesures que fomentin la prevenció de qualsevol possible incident o comportament violent en l’àmbit esportiu. No hi ha cap dubte, que la violència acompanya a l’esport des de les primeres aparicions en la societat, acceptant-se a dia d’avui per tots els actors públics i privats l’esport com un dels principals motors educatius dels principis i valors socials que han de regir-se en la societat, basat en comportaments tolerants, ètics i respectuosos.
Els actes de violència física i verbal en l’esport són objecte d’un clar i contundent retret, tant pels poders públics, agents esportius, i per la societat en general, i hi ha diversos instruments jurídics per combatre’ls.
La Llei 19/2007, de 11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport (en endavant, la “Llei 19/2007”), com així es recull en el seu Preàmbul, “reordena el compromís dels poders públics en l’impuls de polítiques actives contra la violència, el racisme, la xenofòbia, i la intolerància. A més d’afrontar amb detall la determinació d’un règim sancionador, els tipus i sancions s’han diferenciat segons les diferents persones que assumeixen les respectives obligacions en els mateixos “.
Per tant, no hi ha dubte alguna que el principal objecte de la present Llei és la determinació d’un conjunt de mesures dirigides a l’eradicació de la violència, el racisme, la xenofòbia, i la intolerància en l’esport. Aquestes mesures, entre d’altres, consisteixen en el foment del joc net; mantenir la seguretat ciutadana i l’ordre públic; eliminar el racisme i la discriminació racial garantint el principi d’igualtat de tracte; establir el règim disciplinari esportiu aplicable per a aquestes situacions (en relació amb l’esport federat d’àmbit estatal); i determinar el règim administratiu sancionador contra aquest tipus d’actes.
L’àmbit de la disciplina esportiva, quan es tracti d’activitats o competicions d’àmbit estatal i, si escau, internacional, o afecti a persones que hi participin, s’estén a les infraccions de regles del joc o competició i normes generals esportives tipificades en la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport (d’ara endavant “Llei 10/1990”), la Llei Orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva (des d’ara “Llei 3/2013”) la Llei 19/2007, el Reial Decret 1591/1992, de 23 de desembre, sobre Disciplina esportiva (des d’ara “RD 1591/1992”) i altres disposicions de desenvolupament de aquestes, així com en els codis de règim disciplinari previstos en els Estatuts de la Real Federació Espanyola de Futbol, (en endavant, “RFEF”). Necessita recordar que podran ser sancionats les persones vinculades a una federació esportiva per a la participació en competicions estatals (mitjançant llicència federativa autonòmica o estatal), així com els clubs, societats anònimes esportives -SAD- i aquelles persones que desenvolupin la seva activitat dins de les mateixes . El règim sancionador previst en aquesta Llei té la consideració de règim especial respecte del previst, amb caràcter general, en la Llei 10/1990.
La RFEF, i d’acord amb el seu Codi Disciplinari (en endavant, “CD RFEF”), defineix amb exactitud el concepte de “responsabilitat disciplinària dels clubs” per actes violents, xenòfobs, racistes o intolerants, i concretament ho fa en el seu article 15.1, dictant “Quan en ocasió d’un partit (…) es profereixin càntics o insults violents, racistes, xenòfobs o intolerants, (…) incorrerà en responsabilitat al club organitzador del mateix, llevat que acrediti el compliment diligent de les seves obligacions i l’adopció de les mesures de prevenció exigides per la legislació esportiva per evitar aquests fets o mitigar la seva gravetat “. De l’anterior, hem de concloure que estem davant d’un model responsabilitat disciplinària de caràcter quasi objectiu, entenent-se, per tant, que la responsabilitat dels clubs pels danys produïts podria arribar a eximir, sent admesa la prova en contra (onus probandi) acreditant el ocupació de la diligència deguda per part del club organitzador, ja que ja del redactat del mateix article es presumeix aquesta manca de diligència en la prevenció i repressió dels fets esdevinguts, una presumpció iuris tantum, per tant, que sí que admet prova en contra.
Hem de concloure que l’article 15.1 CD RFEF s’ha d’interpretar com la principal causa d’exoneració de què disposa el club organitzador quant al seu nivell de responsabilitat disciplinària es refereix. En aquest sentit, en l’article 69 CD RFEF queden incardinats els actes o conductes violentes i que es consideren incitadors a la violència en el futbol -en el seu apartat primer-, i els actes racistes, xenòfobs i intolerants -en el seu apartat segon-.
Un cop sigui possible determinar quin tipus d’infracció ha estat comesa en el transcurs de l’esdeveniment esportiu, en relació a qualsevol incident, acte, o conducta violenta, racista, xenòfoba i intolerant, entre els diferents tipus infractors objectes d’aplicació, convé assenyalar que el article 15.2 CD RFEF determinarà la gravetat dels fets comesos, és a dir, graduarà aquesta gravetat de la infracció gràcies a la ponderació de les circumstàncies concurrents en cada cas concret. Aquesta ponderació de les circumstàncies, és el que determinarà si estem davant la concurrència d’una infracció greu o molt greu, i això comportarà la sanció que resulti aplicable per a cada supòsit (en virtut de l’exposat en l’article 12.2 CD RFEF).
Els actes i fets esdevinguts en la instal·lació esportiva, i tipificats com incitadors a la violència, racisme, xenofòbia, i intolerància en l’esport, han de ser estudiats meticulosament cas a cas, ja que l’aplicació de l’article 15.2 CD RFEF, per a la determinació de la gravetat dels fets, ens obliga a tenir en compte una sèrie de circumstàncies que poden modificar el tipus infractor comès (i amb això la corresponent sanció)
En conclusió, és en aquesta línia tan vaga en la qual ens trobem per analitzar cada cas concret, i serà la valoració de les circumstàncies concurrents (reincidència, nombre de subjectes intervinents, anàlisi de les mesures de prevenció i correcció adoptades, etc.) el que determinarà, en la immensa majoria dels supòsits, que ens trobem davant d’una infracció molt greu (en aplicació de l’article 73 CD RFEF) o davant d’una infracció greu (en aplicació de l’article 107 CD RFEF).
David Pérez
Abogado
MITJANS ADVOCATS